El passat 23 d’Abril,
vam poder assistir al que per mi va ser el debat més profitós que he anat mai a
la universitat, parlo concretament sobre el debat de la LOMCE-Llei Wert. Es va
començar el debat plantejant la pregunta de si calia una reforma educativa.
Personalment crec que no és que en calgui una de nova sinó el que cal és
modificar aquells aspectes que fan que ara es parli d’una llei involutiva. Llei
que aposta per la competitivitat, fragmentació, i una educació fora de les
classes desfavorides. Per tant, també em posiciono en el matis que es va
tractar al debat en que no és que calgui una reforma educativa sinó reformes en
l’educació. No canviar la llei sinó canviar els decrets per adaptar-se a les necessitats
actuals segons els resultats. No podrem aconseguir mai una estabilitat
educativa si cada cop que es canvia de govern es posa èmfasi en els canvis
ideològics i no en els canvis educatius necessaris.
La nostra societat
líquida que es caracteritza pel domini del canvi constant, implica que tot el
nostre entorn hagi de seguir aquests canvis per a poder evolucionar i no quedar
obsolets, per això, l’escola no pot quedar aliena als canvis socials i
econòmics.
Però, de què parlem
quan esmentem la maleïda llei LOMCE?
Parlem de la
mercantilització de l’educació que deixa fora a les famílies i als estudiants. Els
agents privats tindran el paper protagonista en aquesta nova llei ja que ho
gestionaran tot. Es fomentarà la competitivitat, els centres escolliran al
millor alumnat per a poder donar prestigi a la seva escola. Conseqüentment, les
escoles amb millors resultats fruit dels millors alumnes, aconseguiran un major
finançament. Estarem davant l’obertura de portes al finançament privat que
inclourà la privatització dels 2 primers cicles infantil i batxillerat.
Estem davant d’una
suposada modernització conservadora que permetrà una segregació social, la
introducció de la religió com a assignatura obligatòria, avaluacions constants
a cada etapa i de dos Itineraris, l’acadèmic que el formarà el batxillerat al
qual només podran accedir els alumnes que treguin bones notes; i un Itinerari
aplicat que constarà d’una FP especialitzada destinada als alumnes que no assoleixin
les notes establertes. Això se li suma l’esmentat anteriorment on hi haurà una
subvenció especial a les escoles diferenciades, com és el cas de les escoles de
l’Opus de les quals en formen part només un 1%. Fixant-nos en això últim ja podem
pensar en com anirà tot i en com sortirà l’educació pública de mal parada.
Tal i com va
esmentar l’Enric Prats, estarem davant d’una llei completament elitista,
segregadora de sexes, on els centres privats
que separin els nois de les noies tindran una subvenció especial. El que ens
agradaria saber és si aquesta segregació permetrà aprendre millor? No. S’obtindran
millors resultats? No.
Els experts del
debat ens defineixen aquesta llei com a “nostàlgica”, que recupera els models
que no funcionen enlloc.
Quines alternatives
podem presentar a aquesta llei? Doncs la primera alternativa que vam proposar
és la vaga del dijous passat, que si crec que vam aconseguir una petita solució
a curt termini, i és l’aturada i/o anàlisi per a tornar-la a revisar. Tot i
així vaig poder constatar un cert pessimisme a la mobilització ja que tot i que
estem lluitant per a que no es porti a terme, sabem que tard o d’hora la llei
no s’aturarà i tirarà endavant, per això el nostre paper és lluitar, ja que és
la única cosa que encara no ens han tret, la lluita pels nostres drets, la
lluita per una educació com a dret i no com a servei.
Penso que va ser un debat molt molt profitós el qual em va servir per aprendre una mica més sobre la llei Lomce, per a poder integrar les diferents visions dels professions. Considero que debats com el que vam assitir són necessaris a tots els nivells ja sigui universitats, escoles, professorats o famílies per a poder aconseguir una certa consciència, per fomentar la reflexió crítica de cada persona i sobretot per saber que ens depararà aquest nou futur educatiu...