lunes, 10 de junio de 2013

Tancament

Acabem 4 anys intensos de carrera amb l’examen de Pedagogia Internacional justament a la classe on el primer dia ens vam reunir tots els estudiants per iniciar els nostres estudis.
Cursar aquesta assignatura (que fins el moment no havíem tingut cap semblant) i la realització d’aquest blog, m’ha fet indagar sobre aquesta a partir d’articles que he considerat interessants i que he acompanyat de petites reflexions. Tot i que no l’he anat actualitzant cada setmana degut a la quantitat de feina d’aquest semestre juntament amb les pràctiques i el TFG, he intentat recollir aquells aspectes que més m’han interessat, és per això, que valoro de forma positiva el blog com a espai destinat a plasmar les nostres idees, els nostres interessos i les nostres reflexions. Buscant noticies o comentant aspectes actuals per al blog m’ha fet estar a l’ordre del dia i m’ha permès ampliar el meu coneixement a partir de les entrades dels meus companys, visionant vídeos i sobretot llegint la multitud d’articles que els meus companys i jo hem referit sobre la llei LOMCE.
Crec que sense l’existència d’aquest espai no m’hagués motivat ni interessat (per falta de temps) en buscar o indagar informacions referents a l’assignatura.

Espero que les meves entrades hagin estat útils per la resta de companys i que els coneixements que he adquirit en pugui fer-ne ús en el meu pròxim futur com a pedagoga. 

Separació d'alumnes a 1º d'ESO

Los institutos catalanes podrán separar a los alumnos de 1º de ESO más rezagados
La primera impressió que tenim al veure aquest titular és la de que els alumnes amb poques discapacitats seran separats del seu entorn educatiu. Concretament del que tracta l’article del “Periódico” juntament amb un article de la mateixa temàtica del diari “El País” és que els alumnes que cursin ESO i que tinguin dificultats en matèries de matemàtiques i de llengua catalana i castellana seran separats de la resta del seus companys per a realitzar un Programa Intensiu de Millora (PIM) dins el centre. Personalment ja coneixia aquesta situació perquè quan jo cursava els meus estudis de secundària ja es portava a terme, però amb la diferencia de que es feia dins de l’horari escolar i a les hores pertinents de català i matemàtiques. Aquest nou programa anomenat PIM intenta seguir el model que ja es porta a terme a primària anomenat SEP post-lectiu que té la mateixa orientació en oferir reforç als alumnes amb més dificultats fora de l’horari escolar. El que a mi no em cuadra és la necessitat de crear aquest espai fora de l’horari lectiu i no oferir recursos als alumnes dins el centre justament quan se’ls hi imparteixi les classes de les que tenen dificultats, és a dir, de què serviria aquest Programa Intensiu de Millora si després en l’hora de matemàtiques no els hi poden donar el suport que necessiten i no poden seguir el ritme de la classe? No seria millor que aquest programa si s’hagués de dur a terme es dugués dintre de l’horari lectiu a les corresponents hores? En la meva etapa escolar obligatòria, es realitzava aquest desdoblament de classes en tres grups A, B, C corresponent al nivell alt, nivell mitjà i nivell baix respectivament, en les matèries de matemàtiques i català. A més a més hi havia l'opció de que si en cert moment assolies més agilitat i el teu ritme avançava es donava la oportunitat de seguir el currículum amb la resta de companys dels altres grups, element que no es contempla en aquest nou projecte que es vol dur a terme.
 Entenc aquesta proposta com a “segregadora” pel fet de que aquests alumnes hauran de fer un esforç extra durant unes hores que la resta de companys no faran i perquè si es dona el cas, els alumnes deixaran de fer matèries optatives per a seguir realitzant aquest reforç. La meva opinió respecte el tema és que entenc que hi hagi alumnes que els hi costi seguir el ritme en diferents matèries i això els hi impedeix arribar o aconseguir el mateix nivell que la resta de companys perquè treballen sota una mena de pressió que fa que el seu procés d’adquisició de coneixements sigui més lent. Sempre que no s’utilitzi aquesta separació com a una gradació discriminatòria i selectiva, entenc que en aquests grups es podrà atendre de manera específica en les seves necessitats i potser tindran un temps més llarg per assolir el que els seus companys interioritzen en menys temps, sempre hi quan els hi donin les mateixes oportunitats, eines i recursos i mentre que tots treballin en un mateix camí i en la consecució d’un mateix objectiu i sota uns mateixos continguts, encara que el factor temps sigui diferent en uns i altres. Considero també que el factor temps és un element clau en la maduresa cognitiva de l’alumnat. 

Per augmentar aquesta informació podeu consultar els següents articles:

domingo, 9 de junio de 2013

SOBRE EL NOSTRE SISTEMA EDUCATIU

De la proposta de sistema educatiu que ens van plantejar en les sessions de laboratori, el meu grup aportem una vessant per a tota l’escolarització, que actualment es dona en molt poques escoles. És el treball-metodologia per projectes.
Reflexionant una mica sobre el tema, si l’adquisició de coneixements es dirigís entorn el treball per projectes, crec que s’estarien posant en joc elements que potser ara no es desenvolupen molt com per exemple: la planificació d’un treball, l’entrenament i desenvolupament de les seves capacitats, l’intercanvi de coneixements, i les relacions entre els mateixos companys. Sincerament, crec que actualment hi ha una necessitat de canviar o modificar la metodologia d’ensenyament que s’imparteix, ja que el que més destaca de la pràctica educativa és el continu bombardeig del coneixements cap els alumnes sense tenir la certesa de si aquests han estat integrats plenament o s’han quedat en un relleu més superficial. Tal i com esmenta la professora Xus Martín, al seu llibre “Investigar y aprendre. Cómo organizar un proyecto”, “se critica el currículum centrado en asignaturas que supone la fragmentación del saber y el reparto del conocimiento”, i aquesta manera de centrar els coneixements en base el que ja està establert, impedeix als alumnes saber sobre quins són els problemes reals que els envolten. Llavors, perquè no canviem la pràctica educativa centrada en l’aprenentatge verbal i la mecanització del saber per una pràctica on els veritables protagonistes siguin els alumnes?

Per aquest motiu, el que pretenem intentant crear un sistema educatiu basat per projectes és prioritzar els coneixements dels alumnes, deixar de banda els continguts fragmentats per donar pas a un currículum integrat que estimuli la comprensió i la resposta dels dubtes que els hi sorgeixin. Estaríem fomentant l’activitat reflexiva, el treball col·laboratiu i cooperatiu, la incorporació dels problemes reals a l’escola, la introducció de processos d’observació, experimentació i reflexió, i l’avaluació centrada en el procés seguit, i no en els resultats.

Decroly, defineix una pedagogia basada en l’interés del nen i la rellevància de l’aprenentatge. Entén que els nens tenen una percepció global de la realitat que els envolta i que l’escola ha de tenir consideració a l’hora de dissenyar el currículum.
John Dewey, insisteix en la importància de l’acció i l’experiència com a motor d’aprenentatge, i de la reflexió com un dels seus components indispensables. Estic d’acord quan esmenta que el procés de coneixement sempre gira al voltant d’un tema que afecta i que produeix interès per resoldre’l.
Conseqüentment, el que proposem és que treballant per projectes es posi en marxa la capacitat de motivació que comporti aprenentatge i que permeti trencar els paràmetres actuals.


Penso que construint un espai que potenciï l’activitat, la capacitat d’investigació i les relacions cooperatives, els alumnes aprendran a partir de l’experiència i la lliure expressió, elements molt útils per al seu desenvolupament integral.

sábado, 8 de junio de 2013

TEACH FOR ALL

Teach For All és actualment una de les alternatives per les quals molts joves aposten per triar el seu futur. La idea va néixer al 1989 per Wendy Kopp amb el nom de Teach for America. Va sorgir com una alternativa i com una de les possibles solucions als problemes educatius dels nens pobres. El propi artífex d’aquest projecte, tenia clar que per trencar la relació entre pobresa econòmica i fracàs escolar calien canvis sistèmics, a llarg termini és clar per veure les solucions, però mentre esperaven aquests canvis, no podien passar per alt ni que passessin desapercebuts com els alumnes menys desafavorits quedaven al marge d’una bona educació. En aquesta característica és on ressorgeix l’èxit d’aquesta iniciativa, enfocada en dirigir una intervenció de manera efectiva i urgent a favor d’aquests nens, però fent-ho d’una manera que la intervenció duta a terme tingués una repercussió social profunda a llarg termini.
El propòsit consisteix en anar creant xarxes de complicitats socials que vagin contribuint a un canvi profund en la mentalitat educativa col·lectiva, és a dir, consistia entre d’altres, oferir una formació a totes les persones interessades en matèria d’ensenyament per després participar com a docents en les escoles dels països més necessitats. A la primera convocatòria s’hi van presentar 2.500 aspirants i Teach for America els hi va proporcionar un curs d’estiu per formar-los i després al setembre els va enviar a escoles.
Els dubtes sorgeixen ara, quan els pedagogs van confessar les seves reticències tot al·legant que no s’havia d’enviar joves de manera precipitada a escoles de risc. Personalment sí que crec que pot ser una decisió arriscada però també la considero molt humana per a poder conèixer un entorn infantil privat d’educació. La nostra vida és un continu viatge acompanyat d’unes presses de decisions arriscades però molt gratificants, ja que és en lo desconegut quan realment aprens i quan millor ens podem conèixer, i si a tot això ho acompanyem prestant un servei a infants que ho necessiten realment perquè no arriscar-s’hi?


La posterior selecció dels candidats va ser molt estricta. Els professionals del camp educatiu, havien descobert que per pal·liar la desigualtat educativa, l’únic imprescindible era proporcionar als nens, professors convençuts de les seves possibilitats i disposats a lluitar amb totes les forces per a fer progressar a tots els seus alumnes. I aquí per a mí es troba una de les claus de l’èxit del procés, en el convenciment de tota persona de poder canviar la situació real a la qual s’enfronten. Si aquest convenciment és alt i és acompanyat de motivació no hi ha res que pugui aturar les reticències que es plantegin.

“El que compta és el compromís per millorar la classe, l’ambició i aprendre de l’experiència”

Els professionals reben una formació inicial intensiva d’unes quantes setmanes de durada abans de passar directament a l’aula.  Al matí els candidats seleccionats fan classe a grups d’alumnes d’ESO amb algunes assignatures pendents, i a la tarda, i fins a altes hores de la nit, reben formació, preparen classes i debaten apassionadament les seves experiències amb una idea molt clara: no s’ha de desaprofitar cap minut de classe, no hi ha situació que es pugui millorar, tots els nens tenen dret a una educació excel·lent i és possible donar-se-la, perseverança i companyia.
Teach for All és un projecte internacional que va començar als Estats Units i que actualment desenvolupa projectes a més de vint països d’arreu del món. La secció catalana de Teach for All, es diu Escola per l’Èxit i fa tres anys que treballa intensament a Barcelona.


“No hi ha cap altra dogma que la necessitat de crear altes expectatives en els alumnes...i no defraudar-les. El que compta és el compromís per millorar la classe, l’ambició, la necessitat d’aprendre de l’experiència i la voluntat de mantenir viva la memòria dels dos anys dedicats a ells”.

Conferència sobre l'Educació a Amèrica Llatina

A continuació us poso un breu resum que se’m va passar de pujar-lo al blog sobre la conferència de Gustavo Armes en referència a l’educació a Amèrica Llatina. 
Gràcies a aquesta vam poder apreciar la disparitat en matèria de desigualtat educativa que pateixen països com Chile, Brasil i Uruguai. Ens va fer reflexionar sobre la qualitat educativa i com aquesta incideix en l’increment de l’escolarització, encara que Uruguai cada cop vagi incrementant el seu nivell de desigualtat en educació per la manca de recursos. A més a més es va parlar sobre una qüestió que es dona molt en les nostres escoles: la repetició de curs. 
Reflexionant sobre el tema, crec que per proposar una repetició a un alumne en edats tempranes i que les condicions socials-familiars no l’acompanyen, s’han de tenir els criteris ben “agafats” per tal d’assegurar que amb aquesta repetició l’alumne el proper any millorarà els seus resultats. És evident que els professors sempre intentin guiar a l’alumne per a que aquest assoleixi el màxim de continguts/coneixements possibles, però crec que el que no es té en compte és el medi/context en el qual ho intenten aplicar. Si proposem una repetició a un alumne amb moltes dificultats d’aprenentatge i que malauradament amb la repetició seguirà sense assolir el nivell dels companys, perquè no es treballa en funció del seu entorn, és a dir, en funció de que l’alumne es senti integrat, que participi de les activitats dels companys i que en la mesura de lo possible es faci dels seus aprenentatges una participació activa a l’aula, que es fomenti allò que l’alumne sap fer i que se li doni la màxima importància per a que a partir d’aquí pugui tirar endavant amb el reforç de tots els professionals que l’acompanyen. Evidentment, aquesta tipologia d'alumnes (en situacions desfavorides) no haurà recorregut la mateixa direcció que els seus companys però si que haurà treballat en matèria d’esforç i valors per tal de sentir-se un més dintre del seu nucli escolar.