Teach For All és
actualment una de les alternatives per les quals molts joves aposten per triar
el seu futur. La idea va néixer al 1989 per Wendy Kopp amb el nom de Teach for
America. Va sorgir com una alternativa i com una de les possibles solucions als
problemes educatius dels nens pobres. El propi artífex d’aquest projecte, tenia
clar que per trencar la relació entre pobresa econòmica i fracàs escolar calien
canvis sistèmics, a llarg termini és clar per veure les solucions, però mentre
esperaven aquests canvis, no podien passar per alt ni que passessin
desapercebuts com els alumnes menys desafavorits quedaven al marge d’una bona
educació. En aquesta característica és on ressorgeix l’èxit d’aquesta
iniciativa, enfocada en dirigir una intervenció de manera efectiva i urgent a
favor d’aquests nens, però fent-ho d’una manera que la intervenció duta a terme
tingués una repercussió social profunda a llarg termini.
El propòsit
consisteix en anar creant xarxes de complicitats socials que vagin contribuint
a un canvi profund en la mentalitat educativa col·lectiva, és a dir, consistia
entre d’altres, oferir una formació a totes les persones interessades en
matèria d’ensenyament per després participar com a docents en les escoles dels països
més necessitats. A la primera convocatòria s’hi van presentar 2.500 aspirants i
Teach for America els hi va proporcionar un curs d’estiu per formar-los i
després al setembre els va enviar a escoles.
Els dubtes
sorgeixen ara, quan els pedagogs van confessar les seves reticències tot
al·legant que no s’havia d’enviar joves de manera precipitada a escoles de
risc. Personalment sí que crec que pot ser una decisió arriscada però també la
considero molt humana per a poder conèixer un entorn infantil privat d’educació.
La nostra vida és un continu viatge acompanyat d’unes presses de decisions
arriscades però molt gratificants, ja que és en lo desconegut quan realment
aprens i quan millor ens podem conèixer, i si a tot això ho acompanyem prestant
un servei a infants que ho necessiten realment perquè no arriscar-s’hi?
La posterior
selecció dels candidats va ser molt estricta. Els professionals del camp
educatiu, havien descobert que per pal·liar la desigualtat educativa, l’únic
imprescindible era proporcionar als nens, professors convençuts de les seves
possibilitats i disposats a lluitar amb totes les forces per a fer progressar a
tots els seus alumnes. I aquí per a mí es troba una de les claus de l’èxit del
procés, en el convenciment de tota persona de poder canviar la situació real a
la qual s’enfronten. Si aquest convenciment és alt i és acompanyat de motivació
no hi ha res que pugui aturar les reticències que es plantegin.
“El que compta és el compromís per millorar la classe, l’ambició
i aprendre de l’experiència”
Els professionals
reben una formació inicial intensiva d’unes quantes setmanes de durada abans de
passar directament a l’aula. Al matí els
candidats seleccionats fan classe a grups d’alumnes d’ESO amb algunes
assignatures pendents, i a la tarda, i fins a altes hores de la nit, reben
formació, preparen classes i debaten apassionadament les seves experiències amb
una idea molt clara: no s’ha de desaprofitar cap minut de classe, no hi ha
situació que es pugui millorar, tots els nens tenen dret a una educació
excel·lent i és possible donar-se-la, perseverança i companyia.
Teach for All és un
projecte internacional que va començar als Estats Units i que actualment
desenvolupa projectes a més de vint països d’arreu del món. La secció catalana
de Teach for All, es diu Escola per l’Èxit i fa tres anys que treballa
intensament a Barcelona.
“No hi ha cap altra dogma que la necessitat de crear
altes expectatives en els alumnes...i no defraudar-les. El que compta és el
compromís per millorar la classe, l’ambició, la necessitat d’aprendre de l’experiència
i la voluntat de mantenir viva la memòria dels dos anys dedicats a ells”.

No hay comentarios:
Publicar un comentario