domingo, 24 de febrero de 2013

"Cambio Valiente", mite o realitat?


Cercant per Internet he trobat aquest document que parla sobre la nova educació japonesa. Segons es diu, està circulant una informació sobre el canvi educatiu en les escoles. Aquest pla pilot anomenat “Cambio Valiente” es presenta com una revolució per tal de formar als estudiants com a ciutadans del món i no com a japonesos. Aquest programa està basat per a que el seu desenvolupament duri 12 anys, on es fomentaran l’Aritmètica de Negocis, la Lectura d’un llibre per setmana, el Civisme, l’ús de Ordinadors que inclou el maneig d’Internet, xarxes socials... i l’enteniment de 4 Idiomes, alfabets, cultures i religions corresponents a aquests aprenentatges de llengües.

Un cop sabent això, l’autor d’aquest article es mostra molt crític a l’hora d’afirmar la veracitat d’aquesta informació i renovació educativa. No creu en ella, és més la crítica plenament ja que per ell és un mite.

Si més no, per acabar la seva crítica exposa com és l’educació japonesa. Cito textualment:

“En Japón, la educación es obligatoria para los niveles de primaria y secundaria. Prácticamente todos los alumnos pasan al bachillerato. La mayoría de los estudiantes asisten a escuelas públicas hasta la secundaria. El sistema escolar que prevalece en la actualidad incluye seis años de educación básica, tres de secundaria, tres de bachillerato y entre dos y cuatro años de educación superior. La cultura japonesa suele superponer las expectativas, metas y objetivos de la sociedad antes que los de los individuos. La escolarización también pone énfasis en la diligencia, la autocrítica y la buena organización en los hábitos de estudio de los estudiantes. Este sistema aporta una educación de alto nivel académico, además de gratuita, a los niños de 6 a 15 años. Los niveles de educación de la sociedad nipona están muy por encima de los estándares internacionales. Cerca de un tercio de todos los graduados en el sistema educativo secundario japonés obtienen un título universitario. Existe una creencia generalizada de que la perseverancia y el trabajo duro llevarán al éxito en la vida. Además, las escuelas públicas enseñan la importancia de los valores morales, actitudes y el desarrollo de la personalidad, con la esperanza de formar a una sociedad tanto en valores como en educación que cumplan con las expectativas de los valores tradicionales japoneses.”

És certa aquesta informació que corre per Internet? Serà real aquest “Cambio Valiente”? Realitat o ficció?

Deixo també l'article per si voleu donar-li una ullada: 


domingo, 17 de febrero de 2013

Inici de l'assignatura. Què sabem?

Començar l’assignatura de Pedagogia Internacional responent un qüestionari va ser d’allò més enriquidor. Intentar respondre qüestions sobre els sistemes educatius actuals va suposar un enriquiment cognitiu ja que desconeixia moltes dades estadístiques que es van donar. Aquestes preguntes van servir-me per saber en quin punt estava el meu coneixement respecte les preguntes plantejades...i he de dir que una mica lluny, però espero que aquesta distància entre el que sé i el que hauria de saber, al final de l’assignatura quedi molt més reduïda.
Respecte la pregunta de com valoren els meus pares l’educació que van rebre amb la que jo estic rebent, la resposta va ser molt contundent. Degut a les circumstàncies del moment, els meus pares no van poder rebre una educació adient degut a les seves precarietats econòmiques, per això sempre m’han estat donant el suport necessari per tirar endavant els meus estudis ja que com ells no van poder realitzar estudis de caire més superior sempre estan al darrere valorant els nostres esforços.  Tot i així sempre que les circumstàncies ho permeten no dubten en realitzar cursos de formació per a poder estar a l’ordre del dia.
Diuen que tot i així, l’educació ha sofert un gran canvi pel que fa a l’obligatorietat, ja que abans no anar a l’escola o no estudiar estava justificat però ara degut a la obligatorietat d’estudi fins als 16 anys s’aconsegueix una base educativa en les persones, factor que abans no es tenia en consideració.
Encara així, em plantejo algunes preguntes: El nostre sistema educatiu està en els mateixos nivells que els delsaltres països? Per què tot i sent dels països en els quals es dedica més hores a l’estudi a les escoles els resultats són tant baixos? Què falla? L’educació que rebem és realment útil i factible per després aplicar-la al nostre món?...