Començar l’assignatura
de Pedagogia Internacional responent un qüestionari va ser d’allò més
enriquidor. Intentar respondre qüestions sobre els sistemes educatius actuals
va suposar un enriquiment cognitiu ja que desconeixia moltes dades
estadístiques que es van donar. Aquestes preguntes van servir-me per saber en
quin punt estava el meu coneixement respecte les preguntes plantejades...i he
de dir que una mica lluny, però espero que aquesta distància entre el que sé i
el que hauria de saber, al final de l’assignatura quedi molt més reduïda.
Respecte la
pregunta de com valoren els meus pares l’educació que van rebre amb la que jo
estic rebent, la resposta va ser molt contundent. Degut a les circumstàncies
del moment, els meus pares no van poder rebre una educació adient degut a les
seves precarietats econòmiques, per això sempre m’han estat donant el suport
necessari per tirar endavant els meus estudis ja que com ells no van poder
realitzar estudis de caire més superior sempre estan al darrere valorant els
nostres esforços. Tot i així sempre que
les circumstàncies ho permeten no dubten en realitzar cursos de formació per a
poder estar a l’ordre del dia.
Diuen que tot i
així, l’educació ha sofert un gran canvi pel que fa a l’obligatorietat, ja que
abans no anar a l’escola o no estudiar estava justificat però ara degut a la
obligatorietat d’estudi fins als 16 anys s’aconsegueix una base educativa en
les persones, factor que abans no es tenia en consideració.
Encara així, em
plantejo algunes preguntes: El nostre sistema educatiu està en els mateixos
nivells que els delsaltres països? Per què tot i sent dels països en els quals
es dedica més hores a l’estudi a les escoles els resultats són tant baixos? Què
falla? L’educació que rebem és realment útil i factible per després aplicar-la
al nostre món?...
No hay comentarios:
Publicar un comentario