domingo, 9 de junio de 2013

SOBRE EL NOSTRE SISTEMA EDUCATIU

De la proposta de sistema educatiu que ens van plantejar en les sessions de laboratori, el meu grup aportem una vessant per a tota l’escolarització, que actualment es dona en molt poques escoles. És el treball-metodologia per projectes.
Reflexionant una mica sobre el tema, si l’adquisició de coneixements es dirigís entorn el treball per projectes, crec que s’estarien posant en joc elements que potser ara no es desenvolupen molt com per exemple: la planificació d’un treball, l’entrenament i desenvolupament de les seves capacitats, l’intercanvi de coneixements, i les relacions entre els mateixos companys. Sincerament, crec que actualment hi ha una necessitat de canviar o modificar la metodologia d’ensenyament que s’imparteix, ja que el que més destaca de la pràctica educativa és el continu bombardeig del coneixements cap els alumnes sense tenir la certesa de si aquests han estat integrats plenament o s’han quedat en un relleu més superficial. Tal i com esmenta la professora Xus Martín, al seu llibre “Investigar y aprendre. Cómo organizar un proyecto”, “se critica el currículum centrado en asignaturas que supone la fragmentación del saber y el reparto del conocimiento”, i aquesta manera de centrar els coneixements en base el que ja està establert, impedeix als alumnes saber sobre quins són els problemes reals que els envolten. Llavors, perquè no canviem la pràctica educativa centrada en l’aprenentatge verbal i la mecanització del saber per una pràctica on els veritables protagonistes siguin els alumnes?

Per aquest motiu, el que pretenem intentant crear un sistema educatiu basat per projectes és prioritzar els coneixements dels alumnes, deixar de banda els continguts fragmentats per donar pas a un currículum integrat que estimuli la comprensió i la resposta dels dubtes que els hi sorgeixin. Estaríem fomentant l’activitat reflexiva, el treball col·laboratiu i cooperatiu, la incorporació dels problemes reals a l’escola, la introducció de processos d’observació, experimentació i reflexió, i l’avaluació centrada en el procés seguit, i no en els resultats.

Decroly, defineix una pedagogia basada en l’interés del nen i la rellevància de l’aprenentatge. Entén que els nens tenen una percepció global de la realitat que els envolta i que l’escola ha de tenir consideració a l’hora de dissenyar el currículum.
John Dewey, insisteix en la importància de l’acció i l’experiència com a motor d’aprenentatge, i de la reflexió com un dels seus components indispensables. Estic d’acord quan esmenta que el procés de coneixement sempre gira al voltant d’un tema que afecta i que produeix interès per resoldre’l.
Conseqüentment, el que proposem és que treballant per projectes es posi en marxa la capacitat de motivació que comporti aprenentatge i que permeti trencar els paràmetres actuals.


Penso que construint un espai que potenciï l’activitat, la capacitat d’investigació i les relacions cooperatives, els alumnes aprendran a partir de l’experiència i la lliure expressió, elements molt útils per al seu desenvolupament integral.

No hay comentarios:

Publicar un comentario