De la proposta de
sistema educatiu que ens van plantejar en les sessions de laboratori, el meu
grup aportem una vessant per a tota l’escolarització, que actualment es dona en
molt poques escoles. És el treball-metodologia per projectes.
Reflexionant una
mica sobre el tema, si l’adquisició de coneixements es dirigís entorn el
treball per projectes, crec que s’estarien posant en joc elements que potser
ara no es desenvolupen molt com per exemple: la planificació d’un treball,
l’entrenament i desenvolupament de les seves capacitats, l’intercanvi de
coneixements, i les relacions entre els mateixos companys. Sincerament, crec
que actualment hi ha una necessitat de canviar o modificar la metodologia
d’ensenyament que s’imparteix, ja que el que més destaca de la pràctica
educativa és el continu bombardeig del coneixements cap els alumnes sense tenir
la certesa de si aquests han estat integrats plenament o s’han quedat en un
relleu més superficial. Tal i com esmenta la professora Xus Martín, al seu
llibre “Investigar y aprendre. Cómo organizar un proyecto”, “se critica el currículum centrado en
asignaturas que supone la fragmentación del saber y el reparto del
conocimiento”, i aquesta manera de centrar els coneixements en base el que
ja està establert, impedeix als alumnes saber sobre quins són els problemes
reals que els envolten. Llavors, perquè no canviem la pràctica educativa
centrada en l’aprenentatge verbal i la mecanització del saber per una pràctica
on els veritables protagonistes siguin els alumnes?
Per aquest motiu,
el que pretenem intentant crear un sistema educatiu basat per projectes és
prioritzar els coneixements dels alumnes, deixar de banda els continguts
fragmentats per donar pas a un currículum integrat que estimuli la comprensió i
la resposta dels dubtes que els hi sorgeixin. Estaríem fomentant l’activitat
reflexiva, el treball col·laboratiu i cooperatiu, la incorporació dels
problemes reals a l’escola, la introducció de processos d’observació,
experimentació i reflexió, i l’avaluació centrada en el procés seguit, i no en
els resultats.
Decroly, defineix
una pedagogia basada en l’interés del nen i la rellevància de l’aprenentatge.
Entén que els nens tenen una percepció global de la realitat que els envolta i
que l’escola ha de tenir consideració a l’hora de dissenyar el currículum.
John Dewey, insisteix
en la importància de l’acció i l’experiència com a motor d’aprenentatge, i de
la reflexió com un dels seus components indispensables. Estic d’acord quan
esmenta que el procés de coneixement sempre gira al voltant d’un tema que
afecta i que produeix interès per resoldre’l.
Conseqüentment, el
que proposem és que treballant per projectes es posi en marxa la capacitat de
motivació que comporti aprenentatge i que permeti trencar els paràmetres
actuals.
Penso que
construint un espai que potenciï l’activitat, la capacitat d’investigació i les
relacions cooperatives, els alumnes aprendran a partir de l’experiència i la
lliure expressió, elements molt útils per al seu desenvolupament integral.
No hay comentarios:
Publicar un comentario