domingo, 12 de mayo de 2013

"Más educación; menos crisis"


Així es titula la columna del diari El País on mostra a partir d’un estudi que els països de millors índexs educatius han patit menys l’actual crisi econòmica.

Aquest mapa ens mostra tal i com esmenta l’article, en color vermell aquells països amb un percentatge major del 53.6 % de persones amb estudis superiors, en els quals es troba Alemanya i Europa de l’est. En diferents tonalitats de blau, es troben els països amb percentatges mitjans respecte les persones amb estudis superiors, com és el cas dels països nòrdics, França i el Regne Unit, amb percentatges que oscil·len entre el 35.5 % i el 53.6 %. I per últim i on es troba el percentatge més baix de persones amb estudis superiors amb un 35.5 %, estan els països d’Espanya, Grècia, Itàlia, Irlanda i Portugal.  


Aquests últims països que tenen el percentatge més baix són els que pitjor estan resistint a l’actual crisi econòmica. Si segons aquest anàlisi tenim un dèficit en accés a l’educació que fa que ens situem molt per sota d’altres potencies, perquè no es procura treballar per millorar i restablir aquestes carències en comptes de retallar i proposar mesures que no pal·liaran aquesta situació? Deixant de banda la qüestió simplista que ressalta l’article, estic completament d’acord en que la forma de gestionar i apostar per una inversió major en educació serveix per contrarestar la situació econòmica del país actualment. Potser, i per aquesta forma de gestionar el país i de donar prioritat al que realment importa,  França és més rica perquè inverteix més en educació.

Tot i que Espanya ha millorat el seu índex de joves amb una titulació universitària, no s’està treballant de cara el futur. El rescat del que es parla per salvar el país de l’actual situació no és un rescat a nivell d’inversió en educació sino tot el contrari una resta important de cpaital no invertida en aquest sector.
També es destaca la cada realitat més certa que acredita que “una població amb alt nivell educatiu està associada a un millor comportament econòmic”, i la desigualtat en el territori per la no consecució d’un nivell d’educació superior estable a totes les comunitats.

Si els responsables del nostre país, no començen a fer una bona reflexió interna i començen a mirar pel bé col·lectiu i no pel bé individual, han de saber que no podrem sortir d’aquesta crisi en l’àmbit educatiu si es continua retallant la inversió econòmica i pujant les taxes que els alumnes hem de pagar per estudiar a una universitat pública en termes que no queden molt lluny d’uns estudis privats. 

No hay comentarios:

Publicar un comentario