Així es titula la
columna del diari El País on mostra a
partir d’un estudi que els països de millors índexs educatius han patit menys l’actual
crisi econòmica.
Aquest mapa ens
mostra tal i com esmenta l’article, en color vermell aquells països amb un percentatge
major del 53.6 % de persones amb estudis superiors, en els quals es troba
Alemanya i Europa de l’est. En diferents tonalitats de blau, es troben els països
amb percentatges mitjans respecte les persones amb estudis superiors, com és el
cas dels països nòrdics, França i el Regne Unit, amb percentatges que oscil·len
entre el 35.5 % i el 53.6 %. I per últim i on es troba el percentatge més baix
de persones amb estudis superiors amb un 35.5 %, estan els països d’Espanya,
Grècia, Itàlia, Irlanda i Portugal.
Aquests últims països
que tenen el percentatge més baix són els que pitjor estan resistint a l’actual
crisi econòmica. Si segons aquest anàlisi tenim un dèficit en accés a l’educació
que fa que ens situem molt per sota d’altres potencies, perquè no es procura
treballar per millorar i restablir aquestes carències en comptes de retallar i
proposar mesures que no pal·liaran aquesta situació? Deixant de banda la qüestió
simplista que ressalta l’article, estic completament d’acord en que la forma de
gestionar i apostar per una inversió major en educació serveix per contrarestar
la situació econòmica del país actualment. Potser, i per aquesta forma de
gestionar el país i de donar prioritat al que realment importa, França és més rica perquè inverteix més en
educació.
Tot i que Espanya
ha millorat el seu índex de joves amb una titulació universitària, no s’està
treballant de cara el futur. El rescat del que es parla per salvar el país de l’actual
situació no és un rescat a nivell d’inversió en educació sino tot el contrari
una resta important de cpaital no invertida en aquest sector.
També es destaca la
cada realitat més certa que acredita que “una població amb alt nivell educatiu
està associada a un millor comportament econòmic”, i la desigualtat en el territori
per la no consecució d’un nivell d’educació superior estable a totes les
comunitats.
Si els responsables del nostre país, no començen a fer una bona reflexió interna i començen a mirar pel bé col·lectiu i no pel bé individual, han de saber que no podrem sortir d’aquesta crisi en l’àmbit educatiu si es continua retallant
la inversió econòmica i pujant les taxes que els alumnes hem de pagar per
estudiar a una universitat pública en termes que no queden molt lluny d’uns
estudis privats.

No hay comentarios:
Publicar un comentario