viernes, 19 de abril de 2013

Què fem amb l'abandonament escolar?




Cada cop són més els estudiants que degut a les circumstàncies del moment han d’abandonar els seus estudis bé perquè no poden afrontar-los econòmicament o perquè no veuen la suficient atracció i/o motivació per dedicar-s’hi a ells. En la seqüència de gràfiques observades a classe, arribem a la conclusió lògica de que els alumnes de classes socioeconòmiques baixes tenen el doble de possibilitats de treure pitjors resultats acadèmics que la resta de companys. També apreciem que, els estudiants amb pares que tenen uns nivells educatius baixos, malauradament tendeixen a obtenir pitjor rendiment en els estudis.

Llavors, perquè no intentem reforçar aquest nexe d’unió entre l’alumnat i els estudis, per a aquells que ho necessitin? Perquè no millorem la qualitat i l’equitat del sistema per a que les circumstàncies que acompanyin a cada persona, no afectin en el rendiment? Si es millorés, estaríem fomentant el creixement a nivell de resultats. No entenc perquè no s’entén que l’educació és la clau per al futur, perquè no s’inverteix en fomentar la recuperació i la confiança d’aquests alumnes que havien deixat de creure en ella. 
Tots coincidim en que si hi hagués uns estudis adaptats a les necessitats de cada estudiant, on es fes realment el que a cadascú li agrada, ja no parlaríem d’aquestes altes taxes d’abandonament que hi ha en aquests moments. 
Si que és evident que des d’anys enrere s’ha millorat principalment en donar oportunitat a les persones que no s’ho poden permetre la possibilitat d’uns estudis, però penso que encara queda molt camí per fer i tal i com es deia a classe l’altre dia, tot el que fem ara i que estigui a les nostres mans repercutirà en 30 anys, i és per això per el que hem de lluitar, per un futur educatiu que en la mesura en la que es pugui, no permeti que es parli  sobre l’abandonament escolar i si sobre la possibilitat d’educació que tenen tots els ciutadans.

No hay comentarios:

Publicar un comentario